PATRIMONI

Senzilla, austera, recollida. Com la seva personalitat. Una petita casa que des del s. XVIII va pertànyer als avis, pare i finalment al propi Antoni Gaudí.

Un taller de caldereria familiar a la planta baixa, on el petit Antoni hi passava hores i hores, fascinat per la plasticitat amb què es transformaven les plaques d’aram en objectes tridimensionals. El lloc on va desenvolupar la seva gran capacitat d’abstracció i el domini de les formes, que li permeteren poder traslladar les seves fantasies a tota la seva gran obra.

El lloc on comprendràs el perquè de tot en ell, i on faràs un viatge en el temps per reviure el que ell experimentava i percebia durant la seva infantesa.

La planta golfa mostra una exposició permanent de plànols a escala d’algunes de les obres d’Antoni Gaudi, elaborats a escala i amb tinta xinesa per l’arquitecte Hiroya Tanaka.

Possibilitat de fer-hi una visita guiada en dates i hores estipulades, i també si es fa reserva prèvia (consultar condicions).

Església imponent, que data del s. XVII, que presideix i domina el gran espai obert que conformen les dues places més emblemàtiques del poble.

De gran amplada, d’una nau i capelles laterals que es comuniquen, i capçalera poligonal, s’inaugurà el 1617, tot i que a la volta de l’absis hi consta l’any 1610.

Se sap que en la seva construcció hi treballà l’arquitecte Pere Blai, així com els constructors de l’església d’Ulldemolins, amb la que té gran similitud.

La façana, molt singular, és formada per dos cossos i presenta una sobreposició d’ordres arquitectònics: dòric, al portal; jònic, al primer pis, i corinti, al segon, amb fornícules buides d’imatges. Remata aquest conjunt la representació de la Justícia i, sobre la porta, un escut ovalat de Riudoms. A la part superior, un gran vitrall hi representa la figura de Sant Jaume.

Al costat esquerre de la façana, s’hi troba el campanar, de planta rectangular i inacabat. A l’interior les cobertes són de creueria quatripartides i estrellades.

Aquesta obra renaixentista-barroca va quedar molt malmesa durant el saqueig i posterior incendi que tingué lloc el 25 de juliol de 1936. Acabada la Guerra Civil va ser restaurada. A part de l’altar major, remodelat l’any 1972, destacar l’altar de la Mare de Déu del Carme, amb pintures de Josep M. Baiges, realitzades l’any 1986, l’orgue, donació de la família Sentís el 1967. i les pintures de l’altar de la Reconciliació, realitzades l’any 2016 per Jaume Queralt.

HORARI DE LES CELEBRACIONS

• Feiners: a les 19:30(dijous a les 11h)
• Dissabtes: a les 19:30 / Diumenges: a les 12:30 i a les 19:30.

Inaugurada el 20 de gener de 2019, i obra de l’artista tarragoní Joan Serramià, d’arrels riudomenques i relació familiar amb el genial arquitecte, està situada a les escales de la Plaça de l’Església.

L’escultura representa un Antoni Gaudí adult, en la darrera etapa de la seva vida, d’un metre setanta d’estatura, en una posició estàtica amb un peu en graons diferents. A la mà hi duu una maqueta de les torres de la Sagrada Família, la seva obra més coneguda i més internacional.

Amb poc temps s’ha convertit en un punt icònic del poble, des del qual molts es fan fotos de la seva estada i la comparteixen.

Icònic. Punt de peregrinació obligada dels més fidels entusiastes de Gaudí. El lloc on nasqué i passà hores i hores mentre, segurament inconscientment, es forjava el seu imaginari, tan present en la seva obra.

Monument de marbre erigit, l’any 1975, en honor a l’il·lustre fill de Riudoms, l’arquitecte Antoni Gaudí Cornet. Hom li dóna rellevància pel fet que es considera un homenatge al gran arquitecte Gaudí del seu poble, en un temps en què, gairebé ningú, s’interessava per la seva figura.

Obra de l’arquitecte Josep Piqué Iserte, es tracta d’un monòlit en forma de fletxa, que s’estreny en alçar-se fins als deu metres, amb una creu gaudiniana en el seu punt més alt.

Es troba ubicat al centre de la plaça d’Arnau de Palomar, just en un lateral de l’Església de Sant Jaume.

Situada a la part alta del poble, enmig d’un parc arbrat (del mateix nom) molt conegut i freqüentat per la gent del poble, sobretot a l’estiu.
Seure al seu pedrís, a l’ombra dels plataners, fent un gelat, o camí a la piscina o escoltant de fons la música del ball, esdevé un record compartit per la majoria de riudomencs i riudomenques.
L’ermita té una sola nau, amb capelles laterals i coberta de volta de canó, amb llunetes a la nau i sense a les capelles. A la capçalera hi destaca un retaule xorigueresc del 1745.
S’obre poc al públic: tan sols per Setmana Santa i el 17 de gener, dia de Sant Antoni Abat.
Vora les escales que donen accés a l’ermita hi ha un monument amb un fragment de pica baptismal, la més antiga de l’església parroquial, inaugurada el 1617. Hom suposa que, el 1620, hi fou batejat Miquel Gran Peris, el futur Beat Bonaventura.

Vestigi romà, amb una cronologia dels segles I-VI, sobre el qual s’hi han realitzat, al llarg de vàries fases, diversos treballs arqueològics, també pel que fa a la interpretació del conjunt (existència de senyals, plafons...).
Aquests vestigis estan integrats en una zona verda urbana (passeig arbrat i enjardinat), totalment oberts i accessibles a través de passarel·les de fusta.

Casa pairal dels germans Nebot, nissaga de militars coneguts per la seva intervenció en la Guerra de Successió espanyola a favor de l'arxiduc Carles d'Àustria, monarca favorable als interessos de Catalunya. Alguns d'ells van morir exiliats a Viena, protegits per l'emperador austríac, ja acabada la contesa. Els diversos germans ostentaren diferents condecoracions per mèrits militars i títols nobiliaris. Els descendents dels Nebot van tornar a Riudoms, i van recuperar tot el seu patrimoni.
Durant la diada de l'11 de setembre s'hi duen a terme actes d'homenatge, per donar rellevància als que foren defensors dels drets de Catalunya.

Casa natal del Beat Bonaventura Gran (Riudoms, 24 de novembre de 1620 - Roma , 11 de setembre de 1684), frare franciscà proclamat beat per l'Església catòlica, al que el poble de Riudoms té una gran estima i devoció.

Es tracta d'un petit i senzill habitatge, restaurat en diverses ocasions, situat al núm. 48 de l'antic carrer de la Butxaca (que justament per això prengué el nom de carrer del Beat Bonaventura).

S'hi poden fer visites guiades, si es sol·licita amb antel·lació.